Jo ja ho tinc clar!

Vés per on que estic per votar-los, encara que només sigui per les seves pròpies contradiccions. Estic per votar-los només que sigui perquè tenim en comú la indecisió electoral; i perquè aquesta manca de coherència els fa més humans, més creïbles i tal vegada més propers. Però sobretot m'han caigut bé perquè són l'únic partit polític que conec que tenen per nom un oxímoron, i jo en soc un enamorat dels oxímorons. Ells es fan anomenar Reagrupament Independentista. M'han fet gràcia, vés per on.

Però la cosa no acaba aquí. Hom pot pensar que reagrupar-se per anar per lliure ja és prou irònic, com aquell partit de principis del segle passat que es feien dir Nosaltres sols!, però en aquest cas seria un “Nosaltres sols tots plegats”. No, aquí la ironia més gran rau en el fet que la propaganda electoral que m'he trobat aquesta tarda a la bústia, contràriament al que és habitual, en lloc d'anar dirigida a l'individu, a l'elector, va dirigida a la unitat familiar (fet que a ella també li ha fet força il·lusió, val a dir-ho), amb una sola papereta per tal de votar-los. I això -ja em diran si no- és una doble pirueta amb tirabuixó d'arabescos a l'aire per un partit polític que fa de la independència la seva senya identitària.